El Sol, la Lluna i l’Aigua (L. Herrera)

De ben segur que, en algun moment o altre de la vostra vida, heu reflexionat sobre els tres elements protagonistes d’aquesta història: el Sol, la Lluna i l’Aigua. Sigui cert o no… aquest llibre ofereix una possible resposta sobre el seu origen.

Es tracta d’un conte molt popular del folklore nigerià que ha estat traduït a moltes llengües i que “inclou versos que es poden musicar, perquè segons els narradors de contes de Nigèria, una història sempre queda millor si hi afegim cançons, ritme de tambors i balls”, tal com cita l’editorial Ekaré en una nota al final del llibre.

Només començar la lectura amb els personatges que apareixen -un lleó, una girafa i un elefant-, la caseta, els vestits que porten els protagonistes i els colors càlids de les il·lustracions d’Ángeles Vargas, saps perfectament que la història ocorre a la sabana africana. De fet, són tan impactants que fàcilment t’hi transportes. Personalment, la manera en què estan il·lustrats els personatges -figures planes, geomètriques, expressives…- em fascina, els trobo d’allò més originals, divertits, simpàtics i especials, igual que el llibre en si.

La qüestió és que aquesta versió de Laura Herrera ens explica la història de com un dia, després de jugar plegats la Lluna i el Sol cada tarda a casa de l’Aigua, el Sol convida a l’Aigua a jugar a casa seva. Primerament l’Aigua refusa la proposta dient “perquè tinc molts parents. La meva família és molt gran i anem plegats a tot arreu”. Però el Sol, tossut com una mula, fa el possible perquè vingui. És per aquest motiu que amplia casa seva construint un pis més i li pregunta a la seva companya Lluna: “Et sembla bé així?” i ella li respon cantant: “No, no, no. L’Aigua no hi cabrà. De seguida l’omplirà”. Aleshores el Sol, afegeix un pis més i la lluna li dóna la mateixa resposta. El Sol construeix un quart pis i, cansat, el matí següent convida l’Aigua però… la cosa es complica perquè tenia raó, tenia molta família! Algues, peixets, tortugues, corbines, balenes, dofins… I si voleu saber com acaba aquesta bonica història, només cal que la llegiu vosaltres mateixos/es.

Val a dir que, buscant informació sobre la cultura nigeriana, he vist que moltes ètnies utilitzen màscares i, és que a la penúltima pàgina de l’àlbum, quan el Sol apareix dibuixat d’esquena, sembla que es vegi la goma que la suporta. En canvi, amb el cas de la Lluna i l’Aigua no… És només una curiositat que us deixo perquè hi penseu (o no).

Així doncs, es tracta d’un molt bon llibre per donar a conèixer diverses maneres d’explicar el món on vivim fent volar la imaginació, conèixer altres cultures com també maneres d’il·lustrar uns personatges tan especials com són la Lluna, el Sol i l’Aigua.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s